Haurem de reconduir la tasca, ahir vàrem fer la primera reunió de tardor i no vàrem cosir gens, per no fer no vàrem ni treure els fils i les agulles. Na Juana havia anat a França a una fira de patchwork i entre regalets, encàrrecs i novetats no vàrem donar a l’abast. Ni vàrem fer cas de res del sal que havia preparat na Susana ( li tocava) ni ningú va fer res per començar a cosir. Na Marilín, un poc més disciplinada que la resta, posava cara d'hauríemdeferqualquecoseta... però tampoc no cosia!
Som moltes, riem molt, però no feim res! Quina mala consciència! És difícil concentrar-se i anar per feina, però la pròxima vegada ho aconseguirem. Ja ho deia, na Juana havia fet els encàrrecs de totes, pobreta! Ja me l’imagín... però tot el que va dur va ser fantàstic. Jo li havia encomanat unes estidoretes que m’han agradat molt, jo no les hauria triat millor i em va agradar pensar que mentre es decidia pensava en mi (quin remei).
Gràcies Juana per la teva generositat i sabers.
FINALMENT, LA COLXA SOLIDÀRIA
Encara que estàrem vagues vàrem decidir una cosa important. La colxasolidàriaquenos’acabavamai ja està feta i ara ve la vertadera solidaritat: vendre paperetes de Nadal per treure’n més que si la duim directament a una ONG. Hem cregut que així aconseguirem més doblers que si la donam directament a l’Associació de Vicenç Ferrer, que és la que vàrem triar entre totes per fer la nostra petita aportació. Ara toca col·locar quatre paperetes a amics i coneguts i repartir sort. Aquí la teniu, ha quedat preciosa, preciosa, preciosa.